La trajectòria ¿o senzillament dit, la vida¿ d' una persona és irreductible a unes quantes i sempre insuficients línies, això és cert. De tots és ben sabut que l' exercici de la biografia és sobretot un art, més que no una ciència. Per això que l' orgull que m' honora en presentar esta biografia de Gregori Mayans responga a diverses raons. Primerament, perquè es tracta de la primera que es publica en unes premses valencianes: les dos ùniques biografies existents del nostre paisà foren editades a Alemanya. En segon lloc, perquè la contrastada competència i el saber fer de l' autor li conferix a l' obra alhora la dosi de rigor necessària i el sempre recomanables puntet de sal literària a un exercici ¿el biogràfic¿ que tant ho agraïx, això. Un autor, no caldria ni dir-ho ja, que és internacionalment reconegut com el màxim expecialista en l' obra ¿i la vida¿ del "solitari d' Oliva".

Però tampoc esta és una iniciativa aïllada o més o menys episòdica de la Diputació de València. Al contrari, jo diria que ve a posar el corol·lari a un seguit d' actuacions encetades per esta institució que tenen com a principal i compartit denominador el de recuperar i retre homenatge als il·lustrats valencians, d' entre els quals la de Mayans és quasi una figura paradigmática. Dic recuperar i dic bé. Perquè resulta un tant sorprenent el fet que la memòria històrica dels valencians, es trobe tan poblada de figures midievals i tan òrfena d' aquells referents que no només són més moderns ¿més pròxims¿ sinó que precisament inauguren la nostra modernitat. I no dubte en qualificar eixe oblit d' injustificable ni en cridar enèrgicament l' atenció sobre l' excepcional importància que té en la nostra història cultural eixe desert o terra de ningú que ha quedat entre Roís de Corella i En Teodor Llorente. És més, és segurament una de les coses de què més orgullosos podem sentir-nos-en.

Per això també l' especial significació que per als valencians té l' edició d' esta biografia de Mayans. Una biografia plena de llibres, de viatges, de passions intel·lectuals i tambè ¿com totes i qualssevol vides¿ de problemes. Certament, sembla com si la intensa existència de Mayans fóra modèlica, com ja he insinuat abans. I dic modèlica no tant perquè siga exemplar en la seua persecució de la veritat i el progrés per als seus coetanis ¿que ho és¿ com perquè resulta il·lustrativa de les peripècies dels il·lustrats valencians i espanyols, dels seus esforços i de la seua impotència en arrostrar les últimes i més nocives herbes de la reacció, tan pugnaçment arrelada en el solar hispànic. I també de les dificultats de sobreviure en un marc polític tan moble i proteic, que encara cobrava les factures de l' ùltima i cruenta Guerra de Successió al tro espanyol. Precisament eixe és un llast que marcarà notòriament el nostre personatge. Això i una certa propensió a la discussió, més remarcable encara si tenim en compte l' altíssim grau de compromis que Mayans havia adquirit ab el rigor i la severitat científiques i que l' allunyaven de postures mes divulgatives com la de mssén Feijoo, per posar només un exemple suficientment significatiu. Unes baralles i uns enfrontaments, certament, ben lògics i aronables en aquella raça d' homes per als quals la raó era, sobretot i especialment, un instrument de reforma, en una decidida aposta per la intervenció de l' intel·lectual sobre una realitat social que se sabia millorable. I això, molt abans que alguns pensadors com ell també protestaren, un segle després, que calia canviar la realitat, a banda d' explicar-la.

MANUEL TARANCÓN.

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA