Biblioteca Valenciana Digital

Nicolau Primitiu Gómez Serrano, nascut a Sueca en 1877, va ser industrial, escriptor, erudit, bibliòfil i editor. Després d'estudiar peritatge químic i mecànic va dirigir l'empresa familiar IMAD, dedicada a la fabricació de maquinària agrícola, activitat que va saber fer compatible amb el seu gust per la cultura, el seu sentiment valencianista i una afició a la investigació lingüística, històrica, lexicogràfica, arqueològica i artística.

Va pertànyer i va col·laborar pràcticament en quasi totes les societats i entitats culturals valencianes de la seua època. Entre altres, va fundar i va presidir Acció Cultural Valenciana, va ser president de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana.

A partir de 1928 va començar a publicar els seus treballs de recerca tant en revistes especialitzades com premsa diària, desenrotllant una important labor de divulgació de temes històrics valencians, lingüístics, arqueològics i toponímics. Va ser també assidu col·laborador del “Diario de Valencia”, de “Las Provincias” i de “El Poble Valencià”, així com de diverses revistes culturals.

En 1954 va fundar l'editorial Sicània per a, a més de potenciar el coneixement de la història i de la cultura valenciana, dignificar i normalitzar la nostra llengua. Entre els anys 1958 i 1959 va publicar la revista d'igual nom “Sicania”, la primera revista d'informació general de caràcter valencianista apareguda des de la guerra.

Va reunir al llarg de la seua vida una extraordinària biblioteca en la qual manifesta i desenrotlla el seu concepte d'una biblioteca nacional: obres impreses o editades a la Comunitat Valenciana, escrites per valencians o de matèria especialment vinculada a la cultura i la història valencianes, complementades amb publicacions de consulta i referència. La biblioteca comprén incunables, manuscrits, valuoses edicions dels segles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels segles XIX i XX, fins a superar els 40.000 volums.

Declarat Fill adoptiu de la ciutat de València, se li va concedir la “Encomienda de Alfonso X el Sabio” i la Medalla al Mèrit en el Treball.

Després de la seua defunció, l'11 de novembre de 1971, va ser la seua vídua Antonia Senent Ibáñez qui va iniciar l'expedient per a la donació de la biblioteca si bé seran finalment els seus fills i nets els que van signar al febrer de 1979 l'escriptura de donació establint les degudes garanties en les condicions de conservació, tractament tècnic i consulta dels llibres.